Després de molts anys d’amenaces, per primera volta pareix que la iniciativa de la Superlliga Europea pot fer-se realitat. És, sense dubte, un dia negre per al futbol.

Un projecte vertical, classiste, plutocràtic, etnocèntric i que subvertix tots els criteris de competitivitat esportiva. Qualsevol aficionat que haja fruït del futbol tradicional n’hauria d’estar en contra. Però lo pitjor de tot és que molts valencianistes voldrien participar en este torneig (una invitació no haguera sigut tan estranya, per exemple, fa vint anys). D’eixe oportunisme dels aficionats alienats s’aprofiten els taurons d’este últim estadi del futbol transnacional per a seguir fent caixa.

Els aficionats vinculats sentimentalment de per vida als clubs no ho som per guanyar títols ni per tindre els jugadors més cars. No canviaríem la nostra identitat per estos objectius. Esta Superlliga va contra tots els militants del nostre club. És l’última fase per a expulsar definitivament l’aficionat tradicional i culminar la seua substitució, que ja porta anys in progress, pel client (paga i se’n va). Els seguidors crítics fa temps que som un maldecap a eliminar. No cal ser massa observador per a comprovar les evidències del nostre extermini programat i sistemàtic, amb la condescendència de la majoria dels media (a ells també els toca, com a les ràdios locals…) i dels sectors més diletants de la pròpia parròquia.

Si la teua passió pel futbol no depén de guanyar-ho tot a qualsevol preu ni de fer encara més gran el compte corrent de milionaris sense escrúpols, el teu lloc està enfront de la Superlliga. Meriton i Superlliga són dos fronts de batalla, local i internacional, d’una mateixa guerra: la de la subsistència del VCF i del futbol, com a equip i esport dignes i no com a mers aparadors de mercaderies.

Compadisc els bons seguidors dels participants en l’Eurolliga perquè ells van a ser les principals víctimes d’este model snob i plastificat (a més a més, coordinat per qui és jutge i part…). No em fan cap enveja perquè van a patir, abans que ningú, la culminació de la gentrificació galopant del futbol. Seran expulsats per a substituir-los per turistes i sponsors. S’albira, per tant, un futbol concebut com els centres actuals de les grans ciutats (per als forasters i no per a goig dels de casa). Un futbol per a hedonistes de finals i highlights, per a idòlatres d’estreletes, per a madridistes andalusos i juventins salentins (els que no fan per anar als estadis de la seua falsa doble militància), per a televidents d’eixos programes pseudoesportius que han reproduït les pitjors pràctiques de la premsa del cor…

Les nefastes conseqüències són previsibles: saturació d’encontres, horaris intempestius (més encara…), encariment prohibitiu dels partits de nivell alt, empobriment de les competicions domèstiques i del futbol modest, increment de les desigualtats, polèmiques cada volta més frívoles i artificioses, etc.

És este un sistema que, a banda d’injust, té riscos per als impulsors. Penseu, per exemple, que el rugit de Mestalla en un VCF-Bayern seria el mateix si totes les setmanes jugàrem contra equips d’eixe nivell? Les emocions fortes requerixen dosificacions. No es poden forçar per acumulació (intentar-ho és no saber com funciona el futbol). Hauran fet càlculs i els eixiran els comptes, però no tinc clar si coneixen la llei de la utilitat marginal decreixent…

Com a aficionat, disposes encara de moltes armes per a fer oposició a este model. Tens l’activisme (dins i fora de l’estadi), els boicots, les accions disruptives, el consum crític… I, sobretot, tens la teua voluntat. La teua voluntat de dir no a este futbol que ve. Els que viuen d’esta estafa piramidal i els seus ajudants mediàtics van a fer per dividir-nos (per això els fundadors de la Superlliga deixen oberta la porta del Siente un pobre a su mesa…). Quants més aficionats alienats, menys problemes i més negoci. I recordeu: Tebas i Rubiales no són aliats. Si ells presidiren el FCB o el MUFC, estarien fent lo mateix.

Com a valencianistes, hem de mantindre, des de ja, una postura ferma contra esta martingala. I no parle de resultats ni de convidats. Fem una oposició per principis. Els d’un club que sempre s´ha llaurat les seues victòries netament des del terreny de joc. Un equip al que mai li regalaren res. No penses que esta faena la va a fer Meriton per tu, puix la banda de La Deportiva estaria encantada d’haver sigut convidada al sarau i oblidar-se per sempre dels molestos fake fans locals, que som tots els que no els riem les gracietes ni els perdonem les ofenses.

Podem alçar ben alt la bandera del VCF contra la Superlliga. De fet, per història i valors, deuríem ser protagonistes. Amb orgull i no com a plorons que, en realitat, es moren per ser convidats (una cosa tan patètica com el dia a dia de l’entitat). Però cal una demostració de dignitat prèvia. I esta passa per ser capaços de fer fora Meriton amb totes les armes al nostre abast (5 %, manifestacions contundents, etc.).

Esta actitud de dignitat comporta, per exemple, no vore amb bons ulls les estratègies de Lim amb el príncep de Johor. Com va amollar Sèneca: “no hi ha vent favorable per a qui no sap on va”. Posem rumb ferm cap a un futur sense Meriton ni Eurolliga. Per principis.

AUTOR: SIMÓN ALEGRE.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *